El mussol que volia anar a la lluna

Vet aquí una vegada un mussol que vivia en un arbre que estava en una muntanya. El mussol volia anar a la lluna.

Un dia per la nit va intentar pujar a la lluna, a mig camí es va cansar i després es va caure del cel fins l’arbre on vivia i es va fer un cop al cap.
La següent nit li va dir al lleó: ‘Enfila’t a un arbre i llença’m al cel, a veure si puc anar a la lluna’ i el lleó li va dir: ‘Molt bé, t’ajudaré’. Llavors el lleó va llençar al mussol i va volar però es va xocar amb un estel. Llavors es va caure una altra vegada del cel i es va donar un cop al cap amb el lleó.

Llavors una nit va agafar la seva motxilla amb el seu llit elàstic i va volar fins que va arribar al desert, i quan va arribar, que era per la nit, va agafar el llit elàstic i va saltar una estona, fins que va saltar i es va donar un cop al cap amb un arbre que estava en un oasis.

Després va anar a la ciutat que es diu Barcelona i en aquesta ciutat va veure per la televisió que hi havia una cosa molt alta que es deia Sagrada Família. Després va pujar unes escales molt llargues i també hi havia molta gent. Ell va pujar tot lo ràpid que va poder però la gent anava més ràpid que ell. Després el mussol va anar volant fins que es va rendir per que estava molt cansat i va dir: ‘Jo me’n vaig a la meva casa’ i volant es va donar un cop al cap amb un pi molt gran.
Abans de que caigués a terra va baixar un estel que va agafar el mussol i el va portar fins la lluna.
La lluna era molt gran, amb molts forats. El mussol només arribar va començar a menjar formatge perque a ell el formatge li agradava molt, però ell va pensar: ‘No em puc menjar tota la lluna perque si no, no haurà lluna mai més de la vida’. Llavors el mussol es va menjar la meitat de la lluna.

Per això quasi sempre només hi ha mitja lluna, perque el mussol es va menjar l’altra meitat.